Allà pel 2007, tres amics aikidokes van assistir al curs d’Aikidō que es celebrava anualment a Donostia/San Sebastián, normalment al mes de juliol. En aquell curs, els companys del Dōjō que l’organitzaven, oferien les seves instal·lacions per poder dormir i aquest Dōjō es troba al carrer Txingurri, que en basc significa formiga (tot i que això ho descobriríem temps després). Al llarg del cap de setmana, entre entrenaments, rialles i bons moments, els nostres companys van començar amb la broma de dir-se la “Peña Txingurri”. I no va quedar aquí, ja que a la tornada es va immortalitzar el fet etiquetant una foto dels tres amics com Peña “TXINGURRI”.

També es va fer un vídeo de record produït per “Txingurri Films” i és aquí a on va començar a néixer la nostra “marca”. El temps va anar passant i les produccions van seguir, vam crear un blog, vam compartir fotos, muntatges de vídeo, cursos, activitats, viatges, experiències… i la gent ens va començar a conèixer com els Txingurrinos. En descobrir el significat de la paraula Txingurri vam crear el nostre logo de la formigueta i ara ja sí que teníem la nostra “marca” completa.

Malauradament, la manca de temps, els compromisos i altres factors van fer que, finalment, l’any 2017, després de 10 anys compartint històries, deixéssim de fer-ho.

Donada tota aquesta trajectòria, el nou projecte que ara encetem, no podia sinó fer referència als nostres orígens, a la “marca” que ens va donar a conèixer i amb la que ens sentim identificats. I és així com neix la nostra nova associació (Kai) de la formiga (Txingurri) la TxingurriKai, no una associació d’Aikidō, sinó una associació de persones que practiquen Aikidō, però que també comparteixen, practiquen i viuen moltes altres coses junts.

Una associació oberta a tothom que i vulgui ser, a on cadascú té les seves inquietuds i preferències, però a on sempre tindrem punts en comú que podrem compartir i sempre des del respecte a tothom. I és així com es tanca el cercle i, allò que va començar com una casualitat per un nom d’un carrer del qual ni tan sols coneixíem el significat, acaba representant l’esperit d’un grup que, igual que les formigues, pretén treballar en equip per aconseguir els seus objectius.